La tortura de portar camisa
Josep Maria Espinàs, a El Periódio del dimecres, 16 de juny del 2010
He estat a París i a Estrasburg, he caminat pels carrers més populars, més atapeïts de gent, en un juny ple de turistes que suposo que passaven tanta calor com jo. Però no hi havia cap home que no portés camisa, i als restaurants –almenys a l’interior– no hi entraven clients amb pantalons curts. Ja sé que és possible que algun lector hi hagi estat, també, i que hagi descobert algun turista amb una indumentària mínima. No m’agrada dictar sentències. Però el resultat d’una observació llarga i atenta em permet dir que els indrets turístics de París no s’assemblen gaire als de Barcelona, pel que fa a la indumentària.
París, és clar, no té platges a prop, com sí que en té Barcelona. Però dubto molt que si tingués el mar a prop, la ciutat de París no disposés d’alguna norma –i que la fes complir– per fer veure al foraster que una ciutat no és un càmping, que els restaurants urbans no són uns serveis de platja i que tothom, menys ells, o sigui la majoria de ciutadans, no es passegen pel carrer o pels grans magatzems en shorts. Ni elles amb sostenidors.
A la platja hi ha una llibertat absoluta per anar mig despullat, i no es pot fer cap objecció als que són feliços lluint espectaculars panxes o bé les cames estèticament menys afavorides per la mare naturalesa, que en alguns casos m’atreveixo a dir que és una mare molt poc compassiva.
El problema de Barcelona és, potser, que la publicitat turística de la ciutat forma un tot amb la publicitat de les platges. I els turistes que han acudit per prendre el sol i banyar-se, instal·lats a Sitges o a Lloret, o en qualsevol indret de la costa, vénen a Barcelona d’excursió per veure la Sagrada Família o el barri gòtic i es passegen per la Rambla o pel passeig de Gràcia. Al capdavall, a la ciutat també fa sol…
¿És possible que el record de la ja llunyana dictadura encara ens faci difícil l’exercici legítim de l’autoritat? Diuen que l’Ajuntament de Barcelona ha començat a posar multes als descamisats, encara que no es pugui basar en cap norma específica. Ha d’acudir a un article de l’ordenança sobre usos de l’espai públic, segons el qual és sancionable qui ofengui la dignitat d’una altra persona. Això d’ofendre la dignitat d’un altre em sembla molt imprecís i discutible.
Però dictar una norma concreta sobre seminudisme urbà no ha de fer por.